Malalties associades amb la musicoteràpia

Musicoterapia
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

La musicoterapia és l'ús de la música i/o els seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) realitzada per un musicoterapeuta qualificat amb un pacient o grup, en un procés creat per facilitar, promoure la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, el moviment, l'expressió, l'organització i altres objectius terapèutics rellevants, per així satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives. La musicoterapia té com a fi desenvolupar potencials i/o restaurar les funcions de l'individu de manera tal que aquest pugui aconseguir una millor integració intra i/o interpersonal i conseqüentment una millor qualitat de vida a través de la prevenció, rehabilitació i tractament.

Actualment la musicoterapia com a disciplina de Salut s'ha estès al voltant del món. Fins a l'actualitat, s'han desenvolupat carreres de grau i post-grau en: Europa (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Itàlia, França, Hongria, Polònia, Regne Unit, Espanya i Israel); Àsia i Oceania (Korea, Taiwan, Finlàndia i Austràlia) i el Continent Americà (Estats Units, Canadà, Brasil, Cuba, Puerto Rico, Veneçuela, Uruguai, Perú, Argentina, Mèxic i Xile)

La musicoterapia es desenvolupa professionalment tant en l'àmbit públic com a privat, en abordatges tant grupales com a individuals. Les metodologies de treball varien d'acord a la població i a les escoles i constructos teòrics que fonamentin el quefer del musicoterapeuta.

Algun dels teòrics més importants en la història de la musicoterapia són: Rolando Benenzon, Juliette Alvin, Ruth Fridman, Kenneth Bruscia, Mary Priestley, Even Ruud, Paul Nordorff i Clive Robbins, Patxi del Camp, Lia Rejane Mendes Barcellos, Diego Schapira, Marly Chagas, Rubén Gallardo, Patricia Pellizari, Patricia Sabatella, Brynjulf Stige, Ronaldo Millecco, Mercedes Pavlicevic