jueves, 13 de enero de 2011
caracteristikes de les seves pelicules
Característiques de les seves pel·licules
CARACTERÍSTIQUES
1)Tècnica: Una mica toma, fixa, en blanc i negre i sense sò
2)Motius(document, ficció): Aspectes de la vida quotidiana el tren, la sortida de la fabrica, el jardiner. Petits documentals. Duració un minut
3)Documents historics: Aquestes pel·lícules serveixen per coneixer l'època.
CARACTERÍSTIQUES
1)Tècnica: Una mica toma, fixa, en blanc i negre i sense sò
2)Motius(document, ficció): Aspectes de la vida quotidiana el tren, la sortida de la fabrica, el jardiner. Petits documentals. Duració un minut
3)Documents historics: Aquestes pel·lícules serveixen per coneixer l'època.
El naixament de la musica per part dels germans lumiere
El naixement del cinema: els germans Lumière
El cinema
Al 1894, després de veure el funcionament del kinetoscopi d'Edison a l'Exposició de Paris, Antoine Lumière proposà als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pogués reciclar l'invent del nord americà i fer-lo útil per a projeccions públiques. Els dos germans començaren a treballar plegats però, ben aviat, Auguste Lumière preferí fer-se càrrec de la part òptica, treballant estretament amb l'òptic Alfred Molteni, mentre Louis Lumière es centrava a trobar el sistema que poguès sincronitzar el pas de la pel·lícula pel davant l'objectiu projector, amb l'ajut del tècnic Charles Moisson.
El problema de la sincronia de totes les parts mecàniques era, de fet, l'atzucac més difícil de resoldre però Louis Lumière trobà la inspiració al sistema emprat per una màquina de cosir, capaç, amb una mecànica simple, de sincronitzar diverses accions alhora.
Finalment, amb un aparell construït per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumière, el cinematògraf fou patentat el 13 de febrer de 1895.
Al llarg de tot aquest any i part dels següents, Louis Lumière, que era dels dos germans qui tenia més aptituds artístiques per a la composició fotogràfica, fou l'encarregat directe de supervisar totes les pel·lícules, mentre el seu germà era el model per a moltes d'elles.
Després de fer diverses presentacions a societats científiques i fotogràfiques feren la seva presentació pública, projectant els films Lumiere al Saló Indi del Grand Café del carrer dels Capuchins de Paris el 28 de desembre de 1895
El cinema
Al 1894, després de veure el funcionament del kinetoscopi d'Edison a l'Exposició de Paris, Antoine Lumière proposà als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pogués reciclar l'invent del nord americà i fer-lo útil per a projeccions públiques. Els dos germans començaren a treballar plegats però, ben aviat, Auguste Lumière preferí fer-se càrrec de la part òptica, treballant estretament amb l'òptic Alfred Molteni, mentre Louis Lumière es centrava a trobar el sistema que poguès sincronitzar el pas de la pel·lícula pel davant l'objectiu projector, amb l'ajut del tècnic Charles Moisson.
El problema de la sincronia de totes les parts mecàniques era, de fet, l'atzucac més difícil de resoldre però Louis Lumière trobà la inspiració al sistema emprat per una màquina de cosir, capaç, amb una mecànica simple, de sincronitzar diverses accions alhora.
Finalment, amb un aparell construït per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumière, el cinematògraf fou patentat el 13 de febrer de 1895.
Al llarg de tot aquest any i part dels següents, Louis Lumière, que era dels dos germans qui tenia més aptituds artístiques per a la composició fotogràfica, fou l'encarregat directe de supervisar totes les pel·lícules, mentre el seu germà era el model per a moltes d'elles.
Després de fer diverses presentacions a societats científiques i fotogràfiques feren la seva presentació pública, projectant els films Lumiere al Saló Indi del Grand Café del carrer dels Capuchins de Paris el 28 de desembre de 1895
miércoles, 5 de enero de 2011
Elsmedis de transmissio de les ones : aire liquid solid buit ilustracions
Aire : Es el medi normal de propagació de les ones . (1.400m/s)
Líquid : Es un medi molt dens i el so es distorsiona perquè les ones circulen a una velocitat menor . (300m/s)
Sòlid : Es el medi més ràpid de propagació de les ones
Buit : Les ones no circules.
Líquid : Es un medi molt dens i el so es distorsiona perquè les ones circulen a una velocitat menor . (300m/s)
Sòlid : Es el medi més ràpid de propagació de les ones
Buit : Les ones no circules.
miércoles, 22 de diciembre de 2010
Malalties associades amb la musicoteràpia
Musicoterapia
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
La musicoterapia és l'ús de la música i/o els seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) realitzada per un musicoterapeuta qualificat amb un pacient o grup, en un procés creat per facilitar, promoure la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, el moviment, l'expressió, l'organització i altres objectius terapèutics rellevants, per així satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives. La musicoterapia té com a fi desenvolupar potencials i/o restaurar les funcions de l'individu de manera tal que aquest pugui aconseguir una millor integració intra i/o interpersonal i conseqüentment una millor qualitat de vida a través de la prevenció, rehabilitació i tractament.
Actualment la musicoterapia com a disciplina de Salut s'ha estès al voltant del món. Fins a l'actualitat, s'han desenvolupat carreres de grau i post-grau en: Europa (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Itàlia, França, Hongria, Polònia, Regne Unit, Espanya i Israel); Àsia i Oceania (Korea, Taiwan, Finlàndia i Austràlia) i el Continent Americà (Estats Units, Canadà, Brasil, Cuba, Puerto Rico, Veneçuela, Uruguai, Perú, Argentina, Mèxic i Xile)
La musicoterapia es desenvolupa professionalment tant en l'àmbit públic com a privat, en abordatges tant grupales com a individuals. Les metodologies de treball varien d'acord a la població i a les escoles i constructos teòrics que fonamentin el quefer del musicoterapeuta.
Algun dels teòrics més importants en la història de la musicoterapia són: Rolando Benenzon, Juliette Alvin, Ruth Fridman, Kenneth Bruscia, Mary Priestley, Even Ruud, Paul Nordorff i Clive Robbins, Patxi del Camp, Lia Rejane Mendes Barcellos, Diego Schapira, Marly Chagas, Rubén Gallardo, Patricia Pellizari, Patricia Sabatella, Brynjulf Stige, Ronaldo Millecco, Mercedes Pavlicevic
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
La musicoterapia és l'ús de la música i/o els seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) realitzada per un musicoterapeuta qualificat amb un pacient o grup, en un procés creat per facilitar, promoure la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, el moviment, l'expressió, l'organització i altres objectius terapèutics rellevants, per així satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives. La musicoterapia té com a fi desenvolupar potencials i/o restaurar les funcions de l'individu de manera tal que aquest pugui aconseguir una millor integració intra i/o interpersonal i conseqüentment una millor qualitat de vida a través de la prevenció, rehabilitació i tractament.
Actualment la musicoterapia com a disciplina de Salut s'ha estès al voltant del món. Fins a l'actualitat, s'han desenvolupat carreres de grau i post-grau en: Europa (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Itàlia, França, Hongria, Polònia, Regne Unit, Espanya i Israel); Àsia i Oceania (Korea, Taiwan, Finlàndia i Austràlia) i el Continent Americà (Estats Units, Canadà, Brasil, Cuba, Puerto Rico, Veneçuela, Uruguai, Perú, Argentina, Mèxic i Xile)
La musicoterapia es desenvolupa professionalment tant en l'àmbit públic com a privat, en abordatges tant grupales com a individuals. Les metodologies de treball varien d'acord a la població i a les escoles i constructos teòrics que fonamentin el quefer del musicoterapeuta.
Algun dels teòrics més importants en la història de la musicoterapia són: Rolando Benenzon, Juliette Alvin, Ruth Fridman, Kenneth Bruscia, Mary Priestley, Even Ruud, Paul Nordorff i Clive Robbins, Patxi del Camp, Lia Rejane Mendes Barcellos, Diego Schapira, Marly Chagas, Rubén Gallardo, Patricia Pellizari, Patricia Sabatella, Brynjulf Stige, Ronaldo Millecco, Mercedes Pavlicevic
jueves, 16 de diciembre de 2010
QUE ES LA MUSICATERAPIA
La musicoteràpia és l'ús de la música (del seu so, ritme, harmonia, melodia…) amb la finalitat de prevenir el deteriorament de la salut o d'ajudar a la millora de l'organisme. A vegades es distingix de la sonoteràpia. Es troba vinculada a la psicologia i, més concretament, amb el psicodrama. També se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la logopèdia.
La musicoteràpia partix del fet constatat per qualsevol del plaer, benestar, tranquilitat i altres efectes emocionals agradables que proporciona la música. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que les mares canten als fills per donar-los benestar i tranquilitat i que es puguen dormir. A partir d'aquí, la musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acusmàtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terapèutiques convencionals.
La musicoteràpia partix del fet constatat per qualsevol del plaer, benestar, tranquilitat i altres efectes emocionals agradables que proporciona la música. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que les mares canten als fills per donar-los benestar i tranquilitat i que es puguen dormir. A partir d'aquí, la musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acusmàtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terapèutiques convencionals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)